domingo, 4 de noviembre de 2012

"RASCAYU,CUANDO MUERAS QUE HARAS TU!!!"

El dia despres d’aquella nit tant divertida,vaig despertarme amb un terrible mal de cap i amb l’extrany sentiment  de culpabilitat per no saber que hi había estat celebrant hores abans.Al nubol que rondaba entre cella i cella de panellets,moniatos i castanyes s’habia d’afitgir la cara de mort,real i mal pintada que lluia,i que em miraba tenebrosa desde l’altre costat del mirall,fea l’impresio que hi había caminat amb un zombie,i que aquest s’habia apoderat de mi. El mal de cap soluzionarlo amb un Paracetamol, pero la culpa,aquella mena de pecat original que hi habien ficat de moda aquest any,la polémica estúpida de Castanyada si,Halloween no,engegada per integristes aborrits (neoculturetes) es va quedar una bona estona fins que el sr. Google em va treure de dubtes sobre les conexions entre una i altra celebracio. No vaig trigar gaire i quina seria la meva sorpresa que decidit a donar la bona nova,aquí estic escribint el resultat de les indagacions.Resulta que aixo de celebrar el carácter magic del foc de tardor be de lluny,ben be,de quan encara viviem a les coves chin lus,chin agua,ninternes,o sigue,que no es cap invent de fa dos dies,que algu s’ha tret de la manega per ficarlo al seu programa electoral com un rasgo d’identitat propi i exclusiu,em refereixo a la "tant nostra festa de la castanya" que paradoxalment a un tant per cent molt el.levat no agrada, per estopenca.           

El Magosto,o Magusto com diuen els nostres veins portuguessos,es la festa de la castanyada que es celebra a mitja Peninsula Iberica coincidint, en molts de casos amb la Nit de Difunts,per agrair la collita de fruits rebuda,entre finals del mes d’Octubre i el dia de Sant Martí,el dia 11 de Novembre,a llocs tant diferents com bona part de Portugal,a Las Hurdes (Caceres) Asturies, Euskadi,o Galicia on a banda de la fruita de temporada es tipic menjar tosino,xoriso i començar a beure el vi novençá.
Sobre Halloween,el buscador d’Internet,conta que es una tradicio,o festivitat celta anomenada Samahin, que va ser asimilada pels romans durant l’ocupasio de les Illes Britaniques,i que arribar a Estats Units de la má d’irlandessos i anglessos a meitat del segle XIX,o sigue que qui cregue que es un invent americá com la CocaCola esta mes que equivocat.A banda de celebrarse al nord del continent amaricá,d’altres paissos com Colombia o Mexic celebren el dia del morts com una festivitat on no poden faltar,ni els disfrassos ni el menjar.
Ja mes tranquil de veure que som,en el tema tradiccions,com un gra de sorra a l’inmensitat d’una platja,vaig aturame a pensar en el dia d’ahir. Despres de dos anys d’absencia,tenia de nou amb mi al meu germa,qui despres de visitar altars (amics i coneguts) duran els primers dies, pensar que el millor que podía fer, abans de tornar a la seva residencia distant d’aquí 800 qm.era anar al cementeri a portar unes flors al pares.Tornar esbarrat i exhibint una pegatina mig trecada d’allo que ell anomenaba Empresa de Muertos Desahuciados,i que natros coneixem com l’EMD de Jesus,era una notificacio per ficar al corrent de pagament (un altre) el ninxol familiar. Que pasa, preguntar,que no tienen bastante en desahuciar vivos todos los dias,que ahora lo harán también con los muertos? Aquesta mateixa pregunta tambe fea dies que m’anaba pel cap,sobre tot al lleigir les darreres informacions en que s’asseguraba que sols un 20% de propietaris, dels 6.000 que hi han,hi habien ates la cridar de l’ajuntament tortosi per que pasesem (els vius) per les oficines a fernos el retrat...pagant!
Arribats fins aquí,ho tinc ben clar pos penso que l’any que be no tindriem polemiques inutils,per si ens disfrassem o no la nit dels difunts, Castanyada o Halloween. El regidor de festes i saraos,el dels 40.000€,sempre un pas per devant en temes Folcloricos/Festivos,podría organitzar una de grossa on vius amb la cara pintada i morts desnonats,aquells que no pagaran els 18€  de taxa i es quedaran sense un lloc on descansar eternement,s’ho podrien passsar pipa tots junts cantant “Rascayu,cuando mueras que haras tu…? com als temps d'en Bonet de San Pedro.
 Pero,sempre queda una pregunta: I al dia seguent que farem amb ells? Com que no hi ha dia de dema,amb els ossos farem un bon caldo i com deia un amic: A mi m'agraden molt les castanyes i les carabasses,i si la castanyada,es motiu per a fer un sopar amb amics,benvinguda sigue…I si algu es vol disfrassar,cap problema!