"VACACIONES EN EL MAS"

El dia D ja hi había pasat, i l’hora H,les tres de la matinada,estaben a punt de tocar, reunits a la popa de la coberta 5 del Lady Stardust,tretze dels vora dos mil passatger del luxos trasanlantic amb bandera de Malta,ens habiem reunit com a lladres per donar l’ultim adeu a la nostra benefactora, l’Ana Ozores,regenta de la nostra familia,i com la de Clarin,asturiana,la que el destí habia impedit d’acompanyanos en aquell fantastic viatge al que la compañía naviera anomenaba “Perlas del Mare Nostrum” Tretze dels quintze,els dos menuts dormien a un camarot,vam initziar la ceremonia,tots portaben les restes de la nostra sogra (meua) mare,avia,cunyada i tieta,que el dia de Nadal,ara fa nou messos va tenir la brillant idea de convidarnos a tots a un creuer per la Mediterrania. Em queda poc temps de vida,ens va dir a l’hora dels torrons,i es per aixo que vos vull convidar,pos com mai podre anar tot sola,a fer un creuer pel nostre mar.No vos preocupeseu per res,que encara sou i son molts,vos quedaran (de diners) pel dia que jo falte…Que poc s’ho pensaba ma sogra,sols acabar les festes nadalenques començar ilutzionada l’Operación Biquini,la qual li vam haber de treure del cap,pos es pensaba que aquesta entraba a la Seguretat Social…Que se l’ha de treballar anant a caminar tots els dies,li vam dir.Aixi va ser,durant dos messos la van acompañar la dona,una cunyada i una de les xiquetes, pero pronte es van cansar,i tota encapida sortia sola per les tardes, fins que un dia,fa dos messos,un cicliste l’atropellar a la rotonda de La Familia morint a l’acte.Aquell mateix dia vam saber,que si,sortia a caminar pero fea masa parades al McDonalds…Ho había deixat tot preparat,tot pagat,tambe ho vam saber la tarde quels de la funeraria van portar les sendres,pos trucar la Marimar,de l’agencia de viatges,per comunicarnos que podiem pasar a recollir la documentacio,i un joc de maletes,que sols regalen als novios,pero per deferencia pels gasto (17.000€) li donaben un a ella.

No vos penseseu que tots es van alegrar,un de muns cunyat deseguida va ficar peros per que les feches coincidien amb la Fira del Mas. Pos quedat,li vam di tots,incluides la dona i les filles,axi anirem mes soltes. No el vam tornar a sentir mes,sols remugaba Mas,Mas,al final vam acabar pensant que es queixaba de l’Artur (Mas)…

Aixi van trancorrer els dies,l’un remugant,d’altres atracant lo buffet com si mai haguensen mentjat res,deixatnse els plats plens pel pur plaer,i qui mes qui menys,oblidant l’anonimat de ser alcoholic,devant la barra lliure oberta “hasta el amanecer” De les visites als ports corresponents,millor no parlar,el primer dia tots es van apuntar per anar a Roma,a veure al Papa, pero dels altres,ningu va fer cas. Dubrovnik la joia de l’Adriatic va pasar sense pena ni gloria,per que a tots van ficar l’excusa de la Guerra del Balcans,la veritat era un altra,era la diada caribenya al vaixell, hi haurien mojitos i Bingo! Dels quatre que van baixar a Estambul,sols sabem,que van anar a un magatzen de catifes i al lateral del Gran Bazar,van tornar amb Lacostes de totes les talles,de tots els colors,i per a tots,a 2’5€ cada un! Quan ja portabem vuit dies donant tombs pel mar dels antics,arribarem a l’illa Santorini a la que tots sense excepcio vam baixar,allo va ser l’inici de la tormenta que ens venia sobre,als pobres burros que fan la putjada desde el port fins dalt del poble,penso que no s’els oblidara mai la visita del Clan de l’Ozores…a les autoritats tampoc!

A l’hora H alla hi erem guarnits,les dones com a arbres de nadal i amb un monumental cabreig pos vulguent donar la campanada,sense consultarse s’habien comprat a les rebaixes de ZARA lo mateix vestit de nit! Els homes en canvi portabem el mateix amb corbata inclosa,de la darrera boda,sols faltaba mossen Pasqual,pos els novios tambe hi eren.Vam treure com hi habiem acordat les bosses amb les restes de la benefactora, quintze bossetes que hi habiem amagat per raons d’aduanes i controls sobre nostre per llençarles pasada la Nit del Capitá que tanta il.lusio li fea. Pobre sogra,la que vam cremar amb lo vestit que s’habia fet per lluirlo la dixosa nit. Com que som una tribu conectada mentalment,(a ratos) vam tenir la mateixa idea,escriure les darreres paraules als folis amb membrete que molt gentilment ofereix la compañía naviera,i que seria la nostra perdicio! Camarot X,menganito de tal: Benvolguda mare,benvolguda iaia,etc, etc,tots sense faltar ni un vam ficar els nostres noms ben escrits,per que La Regenta,alla on fos,sapigues on erem,tots sense faltar ni un,vam llençar les bosses ben precintades al mar.Aquella nit l’horitzó semblava un petit cuc de llum,uns deien si era Albania,d’altres Macedonia,era Corfú…Grecia.

 La heroica ciudad dormía la siesta,axi comença La Regenta de Clarin que tant agradaba a ma sogra,pero en aquell moment no dormiem la migdiada,no eren hores,eren les sis del mati del darrer dia i segons lo guió previst,arribariem prop el migdia a Atenes,aixi que ens van sorprende,quan cridarnos als quintze per la megafonía interior,demanant ens presentesem a la recepcio de la coberta Europa,al cinqué pis sense dilació. Si alló,algu el va anomenar susto,pel que vendría despres no vam trovar paraula.Uns amb pijama i d’atres a mig vestit,vam aixecar el braç mentres una dona policía amb ulleres de pasta,calcadeta a la Nana Mouskouri,pronunciaba els nostres noms amb l’accent de la reina Sofia,per a continuacio fernos baixar del barco per unes perilloses i inclinades escales,devant la sorpresa de molts dels passatjers mig adormits,que amb lo cap fora,es preguntaben com natros,on anabem.

Lo Mas,el Mas,tornaben a remugar rere meu…

Han pasat tres setmanes,i cada dia repeteixo l’oracio del germá de la meva dona, dedicada a les no viscudes Vacaciones en el Mas,ens acusen,segons ens a fet saber un funcionari,de contaminar amb productes quimiques (les sendres van arribar juntetes a les platges d’Igumenitza) la costa grega, i sols sabem quels paisans de la reina d’Espanya exigisen una compensacio económica pels danys ecologics al litoral helenic. Fa dies que demanem a la nostra embaixada,la catalana,ques fase carreg de quintze patriotes,(de moment están tant sords i muts com els deus de l’Olimp) Pensem,que si hi han diners per mantenir decenes d’elles (d'embaixades) arreu del mon,a mes de sis canals de TV3,(i l’inútil Consell Audiovisual) Consells Comarcals que son com aixetes mal tancades per on s’en van els diners, Diputacions i seus fantasmes d'elles arreu Catalunya,etc,podrán alliberar quintze catalanets, acusats de ser responsables dels mals ecologics europeus,i tot per vulgue cumplir amb una sogra,una mare,una iaia,una tieta!

P.E. Preg que si aquestes linies escrites d’amagat a una presidi ateniense,i que envio dins d’una ampolla CocaCola,arriben abans de l’11 de Setembre,a unes mans solidaries,vos recordeseu de natros,tant...tant com del Pacte Fiscal!