"CRONICA D'UNA REBORDONIDA FESTA RENAIXENTISTA"

Amb disset anyets,i sense esperarse a fer la majoria d’edat,lo Renaixement, la gran festa d’estiu tortosina de la cerveza,s’ens ha fet gran,va triar per tal aconteixement la mateixa semana en que la “prima de riesgo” s’enfilaba “hasta el infinito y mucho mas”,els dies en quel gobern d’en Mariano Ruina-joy,pegant pals de ceg signaba un pla de xoc economic,amb putjada d’IVA inclosa,que mes pareixia l’anunci de l’instauracio de la guillotina…Be,de fet es una tallada de caps encoberta,per a tot allo que tingue de vore amb el mon de la cultura,aquella que tant estimen els mandamassos peperos. En fi,que sense respectar res,l’invent d’en Ramónet Cardus,va demanar d’emanciparse dels seus pares,de la societat tortosina en general,per les mateixes feches que l’inclit Ortega Cano,torero de tercera,cartagenero de naixement i viduo de la “mas grande” (Rocio Jurado) anunciaba que seria pare per primera vegada… Si,ja se que te dos fills,pero son adoptats,i de sobre l’han sortit una mica “rebordonits” que es la paraula que utiliza la meu familia “política” de Castelló,per referirse a un que renega d’ella,o de la seva identitat.

Divendres renaixentiste,sense vulguer,vaig trobarme,metres sopaba al Calvari del barri de Santa Clara,al mig d’un grup de dones,mares joves amb fills adolescents,que com a xicueles jugaben amb els seus movils de darrera generacio i discutien de la situacio actual,axi vaig puguer assabentarme,mentres una li ensenyaba a l’altra a wuasapear,de l’alarma social que s’habia creat a Tortosa,pel troç de xiringuito,o taberna,que hi habien montat a la Plaça del Paiolet gent molt propera al director de la Festa,i com ell, en vivo y en directo,s’habia cuidat del muntage i desmuntatge d’aquests,Totes van preguntar qui pagaría allo,totes van respodre: Pos natros!

Va ser molt comentada tambe,unes a favor,i d’altres en contra,la xiulada dels indignats que van rebre les autoritats el dia de l’inaguracio dela Festa, “pos jo no ho veig be”,va dir una mentres li fea una foto a Pedrito,lo nebot de l’Avelíno que aquella nit ens fea de cambrer. “Tu no ho veus be,per que a tu les retallalles,ara mateix,te resbalen,pero ja t’ho contare,cuan al Setembre, haigues de pagar per un ou del teu home,els llibres de ta filla,i el dia de dema haigues de vendre lo cotxe per pagar la matricula d’ella a l’Universitat…. si es que el dia de dema encara queden Mestres! Quan es te de protestar,no es mira,on son,ni que fan!

Aixi van estar una bona estona,fins que el delicios pollatre i l’insuperable escalibada preparada pels veins,les van fer callar. Cardona!cridar un dels marits,assenyalant al President de l’Associasio de veins.“Pos no estaba anunciada una actuacio per les deu de la nit…? Conta que son les onze!  Les dones van exclatar a riure. “Calleu,calleu (diu una d’elles) que el meu home ha descobert les aplicacions de l’IPhone,i gracies a elles s’estalviat l’euro i mig que costa el triptic de tots els anys,sembla ser,que amb lo que traguesen venent el que altres anys era gratuit,volien pagar a l’informatic que los ha fet lo programa per que aquests es pugue descarregar a totes les pijades que hi han la mercat informatic,el que no se que faran amb el munt de Programes de la Festa,que ni han venut,ni han donat? Pos jo tinc la solutzio, que fiquen a un quans dels nois d’en Mingo a pasarli un ratlla de Tipex sobre l’any 2012,i els reutilitzen per l’any que ve!

Mes d’una vegada,he afirmat que lo Director de la Festa,(el chicoparatodo) l’inefable Domenico Tomas es un noi que em cau be,que fariem els que ens dediquem a criticarlo tot,si no tinguesem personatges com ell,i mes ara que ens hem quedat sense Josep Borrell,el seu nemesi, l’anima de la Setmana Santa? Pos be,Domenico a lograt el que molts sonmiaben i no van puguer fer realitat,convertir una festeta,en la que ens visitaben molts grups de fora,en un negoci redó,en la que el se lo guisa y el se lo come,pero a costa de que? A costa de fer pagar per tot,algu ha vists aquest any la Plaça de l’Abssis de bades? De pasar olimpicament d’aquells que la van putjar sense demanar res a cambi.Ha omplert tots els carrers de xiringuitos de gent forastera,tots pagant trinco tranco,i els ha anomenat Taulell al Carrer,i als comerciants d’aquí,els que posiblement pasat dema baixaran la reixa per sempre mes,els ha ignorat.Viu tant la Festa,que no deixa que ningu li xafe allo que éll creu de la seva propietat,patint pobret,la Sindrome Dama Dama,(vol ser la novia a la boda i el mort a l’enterro) es per aixo de l’estupida polémica que no la deixat dormir aquests dies,els pérfidos sociates van engalanar la seva seu del carrer Ample,casa natal d’en Gil de Federich,amb la col.laboracio dels veins, i homenatjar aixi,amb exposicio i concerts,al beato en el 310 aniversari del seu neixement,i es clar,com aquesta efemérides no la tenia a l’agenda,agafar un cabreig,digne de crio malcriat…!

En fi,no se quin rumb agafara la festa en propers anys,una pena que la crisi que ens ofega no puguer fer realitat aquell sonni del mestre Cardus, pero estic segur que si Marino Ruina-joy ens trau de la miseria,Tomaset ens construirá a la Xiquina “Port Dominguet”,una mena de parc tematic,amb la novetat de l’atraccio “Shamxufa”,una montanya rusa renaixentista,on per puguer treballar a ella sols caldra porta lo carnet del partit de rodillo,a mes d’una estampeta amb la seva imatge i sapiguer adorarlo (o fer la pilota) com a un princep renaixentiste…

Anomenar l’obra de Nicolas Maquiavelo en aquest cas,seria molt agosserat,a mes de rebordonit!